Aspectes generals de l'EEES
Marc legal a Espanya
Què s'ha aprovat?
- El suplement europeu al títol
- L'ECTS i el sistema de qualificacions en les titulacions universitàries
- El grau i l'estructura dels ensenyaments universitaris
- El postgrau (màster i doctorat)
Què està en procés de treball?
El Pla Institucional d'adaptació a l'EEES de la UPF
Com s'inicia el procés de Bolonya?
El procés va iniciar-se el 1999 amb la signatura de la Declaració de Bolonya per part dels ministres responsables d'ensenyament superior de 29 països. La Declaració va fixar les bases per a l'establiment d'un EEES al 2010. El procés de reforma envers l'EEES és el que es coneix com a procés de Bolonya.
El precedent més immediat de la Declaració de Bolonya el constitueix la Declaració de la Sorbona, signada el 1988 pels ministres d'Educació de França, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit. Aquesta posa de manifest la intenció de promoure la convergència progressiva dels sistemes d'ensenyament superior a Europa. Ambdues declaracions constitueixen, doncs, l'essència de l'EEES.
Des de la Declaració s'ha establert que cada dos anys se celebrin conferències ministerials per tal de revisar els avenços del procés i fixar les prioritats del proper bienni. Fins ara, les conferències han estat la Cimera de Praga (2001), la Cimera de Berlín (2003) i la Cimera de Bergen (2005). La propera cita serà a Londres el maig del 2007.
És un marc de convergència europea que pretén establir criteris i mecanismes per facilitar l'adopció d'un sistema comparable de titulacions universitàries, objectius comuns, i reforçar tot allò que calgui per fer les universitats europees més atractives i competitives internacionalment.
Així, els grans criteris o valors promoguts per l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior són:
Més informació:
Quines són les recomanacions per construir l'EEES?
Declaracions i comunicats del procés
Declaració de la Sorbona, 25 de maig de 1998
Declaració conjunta sobre l'harmonització de l'arquitectura del sistema europeu d'ensenyament superior, signada pels ministres responsables d'ensenyament superior de França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit a la conferència ministerial de la Sorbona.
La Declaració ressalta la creació de l'àrea europea d'educació superior amb vistes a facilitar la mobilitat dels ciutadans, la capacitat d'obtenció d'ocupació i el desenvolupament general del continent.
Declaració de Bolonya, 19 de juny de 1999
L'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, signada per 29 ministres responsables d'ensenyament superior a la conferència ministerial de Bolonya.
Els objectius que persegueix són:
Comunicat de Praga, 19 de maig del 2001
Vers l'Àrea d'Educació Superior Europea, signat per 33 ministres responsables d'ensenyament superior a la Cimera de Praga.
Hi afegeix tres noves recomanacions:
Comunicat de Berlín, 19 de setembre del 2003
La creació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, signat per 40 ministres responsables d'ensenyament superior a la Cimera de Berlín.
Va incorporar els estudis de doctorat com a tercer cicle del procés (Grau, Màster i Doctorat)
Comunicat de Bergen, 20 de maig del 2005
"L'EEES: assoliment dels objectius". Els 45 ministres reunits a la Cimera de Bergen van adoptar els estàndards d'assegurament de la qualitat i el mar de qualificacions de l'EEES.
Standards and Guidelines for Quality Assurance in the European Higher Education Area, ENQA 2005 (versió català) (resum en anglès).
El Comunicat no estableix cap altra recomanació; però, com en les anteriors conferències, s'estableixen un conjunt de prioritats: el binomi EEES-Espai Europeu de Recerca, la dimensió social, el foment de la mobilitat i l'atractiu de l'EEES i la cooperació amb altres llocs del món.
Quins organismes hi estan implicats?
Les institucions que imparteixen ensenyament superior són les protagonistes principals de la implementació de les reformes, a fi de convertir-se en agents actius per a la transformació d'Europa en una economia plenament integrada en la societat del coneixement.
A les conferències de ministres es presenten diferents informes sobre el progrés de les reformes (Trends, National Reports, etc.).
Quines implicacions té l'EEES en la docència?
La nova organització dels ensenyaments i el sistema ECTS que promou el procés de convergència europea té implicacions directes sobre l'enfocament metodològic i condueix a un canvi de paradigma. Enlloc d'una metodologia docent en la que l'element clau és l'activitat del professor, la classe magistral a l'aula, com a mecanisme de transmissió de continguts acadèmics, ara es proposa una metodologia en la qual l'èmfasi rau en les activitats que l'estudiant haurà de desenvolupar, per tal d'exercitar-se en les competències que haurà d'exhibir com a graduat.
L'objectiu fonamental del procés d'aprenentatge universitari en l'EEES no és estrictament la transmissió o el domini de continguts sinó l'objectiu més complex d'adquisició de competències. I és obvi que els estudiants només poden adquirir-les si la metodologia docent s'orienta a que ho facin.
Marc legal a Espanya
Reial Decret 1044/2003, d'1 d'agost, pel qual s'estableix el procediment per a l'expedició per les universitats del suplement europeu al títol (BOE 218, 11-9-2003).
En el marc de l'EEES, aquest suplement permetrà un reconeixement més fàcil de les titulacions i facilitarà la mobilitat dels estudiants universitaris i, també, la integració dels titulats en un mercat laboral únic. Més informació sobre el SET. Model del MEC.
L'ECTS i el sistema de qualificacions en les titulacions universitàries
Reial Decret 1125/2003, de 5 de setembre, pel qual s'estableix el sistema europeu de crèdits i el sistema de qualificacions a les titulacions universitàries de caràcter oficial i validesa a tot el territori nacional (BOE 224, 18-9-2003).
Aquest Reial Decret té per objectiu establir el crèdit europeu com la unitat de mesura de l'haver acadèmic als ensenyaments universitaris de caràcter oficial i, també, el sistema de qualificació dels resultats acadèmics obtinguts pels estudiants en aquests ensenyaments.
Més informació [+]
El grau i l'estructura dels ensenyaments universitaris
Reial Decret 55/2005, de 21 de gener, pel qual s'estableix l'estructura dels ensenyaments universitaris i es regulen els estudis universitaris oficials de grau (BOE 021, 25-1-2005), modificat pel Reial Decret 1509/2005, de 16 de desembre.
Aquest Reial Decret estableix el nou sistema de titulacions basat en dos nivells i tres cicles (Grau i Postgrau - màster i doctorat), alhora que regula els estudis de primer cicle, conduents al títol oficial de grau.El postgrau (màster i doctorat)
Reial Decret 56/2005, de 21 de gener, pel qual es regulen els estudis universitaris oficials de postgrau (BOE 021, 25-1-2005), modificat pel Reial Decret 1509/2005, de 16 de desembre, i pel Reial Decret 189/2007, de 9 de febrer.
Aquest Reial Decret regula els estudis de postgrau, que inclouen els ensenyaments de màster i doctorat, conduents als corresponents títols oficials de màster i doctor.
- La organización de las enseñanzas universitarias en España (setembre del 2006).
Document de treball sobre les directrius generals dels estudis de grau i de postgrau. Resum del document.- Directrices para la elaboración de títulos universitarios de grado y máster (desembre del 2006)
Document de treball del MEC que recull les directrius perquè les universitats elaborin les propostes de títols. També indica la documentació que cal que presentin les universitats per tal d'iniciar el procés de verificació que ha de permetre la posterior inscripció d'un títol al Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT).
El document estableix que l'organització dels ensenyaments es faci en base a tres principis:
- Adequar els mètodes d'ensenyament i d'aprenentatge a l'objectiu d'adquisició de competències per part dels estudiants.
- Facilitar la mobilitat estudiantil i el seu contacte amb el món professional.
- Promoure l'aprenentatge al llarg de la vida.
- Propuesta para el debate por las subcomisiones del Consejo de Coordinación Universitaria de materias básicas por ramas (febrer del 2007). Annex al document Directrices para la elaboración de títulos universitarios de grado y máster.
- Esborrany del Reial Decret pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials (juny del 2007)
Aquest Reial Decret estableix l'estructura dels ensenyaments universitaris oficials espanyols, d'acord amb les línies generals de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior i amb el previst en l'article 37 de la Llei Orgànica 4/2001, d'Universitats, en la seva nova redacció donada per la Llei Orgànica 4/2007, del 12 d'abril, per la qual es modifica l'anterior. Així mateix, regula els aspectes bàsics de l'ordenament dels ensenyament universitaris oficials i el procediment de verificació que hauran de superar els plans d'estudi conduents a l'obtenció de títols, prèviament a la seva inclusió en el Registre d'Universitats, Centres i Títols i acreditació posterior.
|
Calendari de reforma |
|
| Gener-març 2007 |
Període d'anàlisi i de debat dels dos documents (principalment, entre el MEC i el CCU). Al llarg d'aquest període el MEC anirà avançant en la redacció dels avantprojectes de decrets que hagin de desenvolupar la LOU. |
| Abril 2007 | Aprovació de la LOU. |
| Maig 2007 |
MEC: proposta de decrets i posterior debat: |
| Setembre 2007 | Aprovació dels decrets. |
| Octubre 2007 | Universitats: inici d'elaboració dels plans d'estudis. |
| Fins a abril 2008 | Respecte als plans d'estudis: aprovació per part de les comunitats autònomes, informe del Consell d'Universitats, aprovació del Consell de Ministres. Inscripció al Registre. |
| Maig 2008 | Oferta de places dels nous títols. |
| Curs 2008-2009 | Inici dels nous graus. |
| Juliol 2012 | Primers graduats dels nous títols. |
Presentacions
Jornada Formació d'Introducció al Mètode Bolonya (28 de juny del 2006)
Organitzada pel Programa per la Qualitat Educativa (PQE), dins el marc de la convocatòria d'ajuts a l'adopció de la metodologia ECTS (2005), subvencionada pel Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).